Es mostren al subjecte dos punts lluminosos instantanis i propers aproximadament per a separacions de 30 a 200 mil·lèsimes de segon, la percepció és la d'un sol punt lluminós que es desplaça d'un lloc a l'altre: és la percepció del moviment aparent. Aquesta experiència s'anomena efecte beta.

L'efecte alfa és una experiència semblant amb dues llampades de mida diferent situades al mateix punt de l'espai. L'efecte aparent és el d'un moviment d'expansió. Hi ha tot un conjunt d'experiències semblants a aquestes anomenades amb lletres gregues. El conjunt s'anomena efecte fi i constitueix l'experiència fonamental per descriure el moviment aparent.

 

Moviment aparent

Des que van començar a inventar-se aparells simuladors del moviment va quedar clar que no cal que hagi un moviment real per a percebre sensació de moviment. És el que s'anomena moviment aparent. En els darrers anys s'han fet experiències de laboratori que permeten un control rigorós de les variables en joc en la percepció d'aquests fenòmens.

Es mostren al subjecte dos punts lluminosos instantanis i propers en l'espai i es va fent variar la separació temporal entre ells. Si l'interval de temps és massa petit l'espectador els interpreta com a simultanis; si és massa gran els interpreta com el què en realitat són: dos fenòmens diferents i successius. Però entre un i altre límits, aproximadament per a separacions de 30 a 200 mil·lèsimes de segon, la percepció és la d'un sol punt lluminós que es desplaça d'un lloc a l'altre: és la percepció del moviment aparent. Aquesta experiència s'anomena efecte beta. Fer interactivitat.

L'efecte alfa és una experiència semblant amb dues llampades de mida diferent situades al mateix punt de l'espai. L'efecte aparent és el d'un moviment d'expansió. Hi ha tot un conjunt d'experiències semblants a aquestes anomenades amb lletres gregues. El conjunt s'anomena efecte fi i constitueix l'experiència fonamental per descriure el moviment aparent. Fer interactivitat.

La interpretació d'aquest fenomen no està encara aclarida tot i que sembla clar que es tracta de processos post-retinians. En particular hi ha diverses qüestions pendents:

a) Afecten el moviment real i l'aparent els mateixos receptors? Diversos experiments semblen demostrar que això és cert per a estímuls complexos o molt propers o molt semblants com ara dues imatges consecutives de cinema, però per a estímuls molt senzills com ara un efecte beta els mecanismes són diferents.

b) Quins atributs d'un objecte són prioritaris per transmetre sensació de moviment? Sembla clar que el més important és la lluminositat (o els seus canvis) pel damunt del color o de la forma, però quina explicació d'això dóna el sistema visual?

c) Quin paper juga l'emmascarament? Doncs si s'intercala un camp lluminós uniforme entre els dos estímuls la sensació de moviment queda suprimida.

d) Quina és la relació entre percepció de forma i percepció de moviment? Doncs està clar que animacions per canvi de forma també produeixen una certa sensació de moviment intern.

 
         
Efecte beta
 

Els dos botons permeten augmentar o disminuir a voluntat el temps que separa els dos fenòmens visuals. Amb això es poden distingir les tres "zones de percepció": fenòmens separats, sensació de moviment, simultaneïtat.

No perdeu de vista que això és una simulació d'un experiment real, no és un experiment en condicions ideals de laboratori.

 
 
Efecte alfa
 

Els dos botons permeten augmentar o disminuir a voluntat el temps que separa els dos fenòmens visuals. Amb això es poden distingir les tres "zones de percepció": fenòmens separats, sensació de moviment, simultaneïtat.

No perdeu de vista que això és una simulació d'un experiment real, no és un experiment en condicions ideals de laboratori.