15. Diversos tipus de pistes òptiques

 16. Banda de doble elongació
 

En la actualitat coexisteixen diversos sistemes de so cinematogràfic, el de pista òptica, emprat majoritàriament en els formats standard, el de pista magnètica emprat sobretot en alguns formats especials i els sistemes en creixement que sincronitzen la projecció d'imatge amb la lectura de CDs de so independents.

En el sistema òptic les ones sonores són codificades en forma de variacions visuals d'uns paràmetres que són enregistrats fotogràficament sobre una banda lateral del film.

El sistema tradicional feia servir canvis en la densitat de l'emulsió per codificar el so. Els canvis en la densitat de les ratlles blanques es feien correspondre amb les variacions de la freqüència del so. A la Fig. 15 en la part A es veu una banda d'aquest tipus. Es fàcil entendre que el rendiment d'aquest sistema no podia ser gaire bo, doncs els canvis en la densitat de la fotografia no poden representar un marge gaire ample de freqüències sonores.

El sistema emprat avui fa servir bandes de densitat constant en les quals la informació sonora està representada per elongacions més o menys llargues i més o menys amples: les elongacions horitzontals representen la intensitat del so, les verticals la seva longitud d'ona o freqüència. Ja que tant les elongacions horitzontals com verticals són significatives quant a la informació sonora que contenen, es diu que les bandes són de doble elongació.

Per fabricar la pista òptica, s'enregistra inicialment el so en banda magnètica; tot seguit es fa que aquest senyal sonor moduli un feix lluminós de manera que les variacions d'aquesta llum inclouen la informació sonora. Aquesta llum es fa incidir sobre un negatiu d'alt contrast en blanc i negre. Un cop revelat, en aquest negatiu es troba codificat el so en aquest sistema de doble elongació, al llarg d'una estreta banda lateral. El rectangle corresponent a la imatge no conté cap informació. La còpia final cinematogràfica és el resultat de dos processos separats i successius: en un d'ells es copia la imatge, en color o en blanc i negre, mentre que en l'altre es copia separadament la pista de so.