4. Esquema d'un objectiu real senzill

 5. La mida de la imatge depèn de la focal

6. Angles de visió dels tres tipus principals d'objectius

 

Els objectius reals de les càmeres fotogràfiques no són tan senzills però els seus principis òptics són semblants. Es tracta sempre de sistemes òptics convergents però constituïts per associacions de lents de diversos tipus.

Les lents simples poden tenir diversos defectes o aberracions òptiques com ara l'aberració esfèrica, l'astigmatisme, el coma, la curvatura de camp, la distorsió o l'aberració cromàtica, que causen deformacions geomètriques o de color en les imatges. Associant diversos tipus de lents es pot aconseguir fer aquests defectes gairebé imperceptibles.

En la figura es veu l'esquema d'un objectiu real constituït per diverses lents. El mecanisme d'enfocament en aquests objectius complexos s'anomena telèmetre i acostuma a ser de microprismes o d'imatge trencada. També hi ha mecanismes d'enfocament automàtic basats en el temps que triga en anar, rebotar en l'objecte a fotografiar i tornar, un senyal d'ultrasons o infraroigs.

Les propietats bàsiques d'un objectiu depenen exclusivament de la seva distància focal. Per tant aquest és el primer criteri que s'ha de seguir per escollir un objectiu o un altre, segons allò que es vol fotografiar.

Per exemple, la mida de la imatge és més gran quant més gran és la longitud focal i molt aproximadament són proporcionals, és a dir que, per exemple la mida de la imatge d'un mateix objecte serà el doble de gran amb un objectiu de 100 mm. que amb un de 50 mm. Això significa que per impressionar la mateixa zona de negatiu caldrà retratar objectes més llunyans. O, a l'inrevés, com un mateix objecte retratat amb un objectiu de 100 mm. donarà una imatge més gran que un de 50, produirà una sensació d'apropament, veiem ampliada una zona de visió més reduïda. Fer interactivitat.

Això dóna lloc a la més important entre les propietats bàsiques lligades a la distància focal, a l'hora d'escollir un o altre objectiu: el seu angle de visió, és a dir l'angle entre el fotograma i la zona fotografiada. A la figura es veuen els angles de visió, per a un format de pel·lícula de 35 mm., de tres objectius típics de 25 mm., 50 mm. i 100 mm.

Com es veu, a cada objectiu li correspon un angle de visió característic. Aquest angle, que per a un mateix objectiu depèn també del format de pel·lícula que fem servir, caracteritza els tres tipus principals d'objectius:

L'objectiu normal, que té un angle al voltant de 45º, corresponent al de visió de l'ull. Pel format de 35 mm. la seva focal és f=50. Pel format 6x6 són d'uns 80 mm. i pel 9x12 d'uns 150 mm.

Els objectius de gran angle o gran angulars amb un angle superior als 45º, que per al 35 mm. corresponen a focals inferiors a 50, en general per sota de f=35.

Els teleobjectius, que tenen un angle més petit que el de la visió. En 35 mm. són objectius de focals superiors a 50, en general a partir de f=70.

Un zoom (de Zoomart) és un objectiu capaç de canviar la seva focal i actuar per tant com si fossin diversos objectius en un, sense canviar el pla d'enfocament, amb la qual cosa no perd el focus. Està format per grups de lents que canvien la seva distància interna per tal d'aconseguir aquest objectiu.

 
         

Distància focal
 

Text per el.laborar