12. Formats d'exposició pel 35 mm
 

El format d'exposició ve donat per les dimensions reals i útils del quadrat de la imatge dins de la pel·lícula, que vindran determinades per les dimensions de la finestra d'exposició de la càmera o de l'aparell de copiatge en el cas que es tracti d'una còpia entre diversos formats. Ens referirem a aquest format de dues maneres: o bé pel producte de les seves dues dimensions, o bé pel quocient entre la seva amplada i la seva altura, anomenat relació d'aspecte. Per a cada format de pel·lícula sol haver diversos formats d'exposició.

Per exemple, amb pel·lícula de 35 mm es fan o s'han fet servir els següents:

El mut sencer 1.33 o full frame, que és l'original per a pel·lícules mudes. Quan es va introduir es va buscar explícitament la proporció 4:3. Les dimensions del fotograma són 18mm x 24mm i per tant la seva relació d'aspecte és de 1.33. És el que té la forma més semblant a un quadrat. La imatge ocupa el màxim possible, fins i tot l'espai de la banda sonora.

Quan es van introduir les pel·lícules sonores va ser necessari reservar un espai pel so, tot reduint l'amplada del fotograma, que es va quedar en 16mm x 22mm (l'alçada es va reduir també per tal de mantenir una proporció agradable). Amb això la seva relació d'aspecte és de 1.37. El resultant és el format acadèmic, que es fa servir en les còpies destinades a la televisió. Per això, s'anomena també format 1'37 TV. Com el format de la televisió és 4:3 la imatge del cinema serà molt lleugerament més ampla.

A partir de 1955, per enfrontar la competència que representava la televisió, es van anar introduint en els circuits cinematogràfics habituals, pantalles més grans. Com la majoria de cinemes existents haguessin tingut seriosos problemes arquitectònics per encabir una pantalla més alta, es va tendir a fer formats més apaïsats que els anteriors per projectar sobre les anomenades pantalles panoràmiques. Els següents dos formats, habituals avui dia a les sales comercials, s'anomenen també formats panoràmics i són diferents a Europa i als Estats Units.

Per tal d'encabir la banda sonora, tots dos ocupen una amplada de 22 mm com en el format 1.37. El sistema emprat a Europa té un fotograma de 13.25mm x 22mm i per tant una relació d'aspecte de 1.66 molt propera a la secció àuria. El format panoràmic americà té un fotograma de 11.85 mm x 22 mm. amb la qual cosa la seva relació d'aspecte és de 1,85. És el més allargat de tots els formats basats en el 35mm.

Quan es passa per televisió una d'aquestes pel·lícules, si es vol veure la imatge sencera o gairebé sencera, cal retallar per dalt i per baix per tal de poder encabir tota l'amplada de la imatge original. L'alternativa, emprada en ocasions, d'ajustar el pas en vertical implica la pèrdua dels laterals de la imatge i significa una greu manca de respecte per l'obra cinematogràfica.