A més de l'objectiu, que ja hem vist amb detall, i del diafragma, que en alguns tipus de càmeres és un element apart, deslligat de l'objectiu, hi ha altres constituents de les càmeres fotogràfiques.

El cos de la càmera, que correspon a la cambra fosca.

L'obturador, que és el mecanisme que obre i tanca el pas de la llum cap a la pel·lícula fotogràfica. El temps que està obert és el què es fixa en l'anell de velocitats o en el mecanisme automàtic. Hi ha dos tipus principals i molt diferents.

L'obturador central està format per fines laminetes semblants a les del diafragma que s'obren el temps necessari per deixar passar la llum. Es fa servir en las càmeres de visor simple, en les reflex de dos objectius i en les d'estudi. Està situat dins de l'objectiu, cosa que encareix aquest en el cas que es faci servir per càmeres amb objectius intercanviables. És petit, precís, a penes vibra i es sincronitza bé amb el flash. No permet, però, velocitats d'obturació molt altes.

L'obturador de cortineta o de pla focal, està constituït per dues cortinetes de tela o metàl·liques enrotllables o plegables que s'obren i tanquen sincronitzadament el temps previst. Permet velocitats molt altes, fins a 1/2000 o més, perquè per aconseguir-les pot no obrir-se totalment, deixant només una escletxa que es desplaça al llarg de la superfície de la pel·lícula. Es situa en el cos de la càmera, cosa que permet l'intercanvi d'objectius amb la pel·lícula carregada, doncs ell mateix impedeix el pas de la llum. A causa d'això es fa servir especialment en càmeres reflex d'un sol objectiu. El seu inconvenient principal és què és més gran que el central i pot produir perilloses vibracions. Com, a més, la seva mida augmenta amb el format a què es vulgui dedicar, a penes es fa servir amb formats mitjans i gens ni mica amb els grans.

El visor, que permet veure el què es retratarà i que canvia molt segons el tipus de càmera.