26. Acres enregistrant el derby

  27. Primitius efectes especials de Paul



L'anglès Robert W. Paul, va ser un dels primers cineastes a fer servir efectes especials. El mateix Mèlies va copiar alguna de les seves idees sobre la sobreimpressió.




Molts inventors estaven treballant en la mateixa línia que els Lumière. Molts van arribar a desenvolupar "cinemes" alternatius: Paul a Anglaterra amb el Theatrograph, Skladanowsky a Alemanya amb el Bioscopi, Jenkins i Armat als Estats Units amb el Vitascopi, entre molts d'altres.


 

Com és natural, les primeres projeccions dels germans Lumière no van deturar les investigacions que altres inventors estaven fent. Per una banda la transcendència del cinematògraf no va ser evident fins uns anys més tard; per altra, hi havia molts interessos científics i sobre tot comercials per continuar buscant sistemes alternatius lliures de patent o, més tard, per millorar tota la tecnologia lligada al cinema. Això va fer que un ample conjunt d'aquests pioners continuessin dedicant-se a la recerca de sistemes generadors d'imatge en moviment amb posterioritat a l'invent dels Lumière.

Entre aquests es troba l'anglès Robert W. Paul, un fabricant d'aparells científics i de precisió que va rebre l'encàrrec de dos empresaris d'orígen grec de copiar el Kinetoscopi d'Edison, en aquell moment lliure de patents a Anglaterra. Això va despertar el seu interès per la imatge en moviment. Com fóra que Edison només proporcionava pel·lícules enregistrades als qui havien comprat les seves màquines originals, Paul entrà en contacte amb el fotògraf Birt Acres i junts desenvoluparen la càmera Paul-Acres, inspirada en el Cronofotògraf de Marey i amb un dispositiu de molla per arrossegar la pel·lícula. Aquesta càmera va estar enllestida el 16 de març de 1895.

Amb aquest giny, Acres va rodar una dotzena de pel·lícules entre les quals una sobre la competició de rem Oxford-Cambridge en març de 1895 i una alta sobre el derby d'Epsom en el mes de maig del mateix any.

Acres i Paul es van separar per desavinences econòmiques. Tots dos es van posar a desenvolupar projectors. El d'Acres, que s'anomenà Kinetic Lantern i més tard Kinetoscope es va presentar el 14 de gener de 1896 però al cap de poc un incendi va acabar amb l'activitat d'Acres com a inventor. A partir de llavors es dedicà exclusivament a fer pel·lícules i demostracions.

L'activitat posterior de Paul fou més extensa. El 20 de febrer de 1896 mostrà el seu projector Theatrograph i es dedicà a oferir espectacles cinematogràfics a diversos "music halls". El va anar perfeccionant al llarg dels anys i arribà a vendre més de 100 d'aquests projectors. En paral·lel, es dedicà a rodar pel·lícules per a les seves màquines i va ser un dels primers cineastes a fer servir efectes especials. El mateix George Méliès, el primer que va saber veure les possibilitats de la dramatització i dels efectes en el cinema va començar copiant en la seva pel·lícula "Sauvetage en rivière" de 1896 els trucs emprats per Paul en la seva "Up the river" feta uns mesos abans.

Un altre dels pares del cinema és l'alemany Max Skladanowsky que s'havia introduït en aquest mon fent espectacles de llanterna màgica amb el seu pare i el seu germà. Ja en 1892 va inventar una càmera seqüencial amb pel·lícula en una tira i amb un obturador constituït per una petita escletxa en un disc giratori, cosa que donava problemes en l'espaiat de la pel·lícula i obligava a tallar el negatiu a ma. Les cintes enregistrades d'aquesta manera s'exhibiren en un projector, anomenat Bioscopi, que feia servir dues cintes paral·leles i dues lents. Va fer alguns espectacles públics a Berlin també al llarg de 1895. En 1896 havia millorat ja aquest projector i, sobre tot, havia aconseguit una millor càmera, amb un mecanisme d'avanç intermitent.

Als Estats Units, C. Francis Jenkins, que havia dissenyat una càmera anomenada Phantascope, s'uní en 1894 amb Thomas Armat per desenvolupar un projector al que també anomenaren Phantascope i que va estar llest l'octubre de 1895. Els dos inventors es van separar i Jenkins va perfeccionar el projector pel seu compte i li va donar el nom de Vitascopi. Aquest projector funcionava prou be i els seus drets van ser adquirits per Edison en febrer de 1896. A partir del mes d'abril d'aquell any es va començar a estendre pels Estats Units on va tenir un gran èxit permetent projectar en públic les pel·lícules enregistrades amb el Kinetograph d'Edison.

Davant de les reticències d'Edison per intentar projectar imatges, Dickson, l'abril de 1895 l'abandonà i es posà a treballar amb una família d'inventors, Woodville Latham i els seus fills Otway i Gray que havien rodat una pel·lícula sobre boxa a l'estudi d'Edison el 1894 i volien projectar-la. Junts van desenvolupar l'Eidoloscopi que es va presentar a Nova York en maig de 1895. Però l'aparell feia servir el mateix principi del Kinetoscopi d'il·luminar breument cada fotograma, amb la qual cosa, tot i que la pel·lícula era de 70mm., les projeccions resultaren molt fosques i amb poca definició. Van durar dos anys, però l'Eidoloscopi va resultar un fracàs tècnic i comercial.