Seminari
de Sonologia
Perfecto
Herrera
Departament
de Sonologia, ESMUC
Primer
i segon quadrimestre,
dilluns 18.00, cada 15 dies, aula 350
curs 2006-2007
Objectius
de l'Assignatura
Qui
pot assistir-hi?
Metodologia
Avaluació
Calendari
1er quadrimestre 2006-2007
Calendari 2on
quadrimestre 2006-2007
Enllaços
interessants
Programació del seminari al curs
2005-2006
Programació del seminari al curs
2004-2005
Objectius
de l'Assignatura
- Presentar,
de manera
sistematitzada i formal, qüestions, problemes, temes i productes
d'interés
per a la comunitat d'estudiants i professionals vinculats o interessats
en la Sonologia.
- Fomentar
el contacte
entre els estudiants i els investigadors i professionals de la
Sonologia.
- Potenciar
la reflexió
crítica sobre els problemes i les activitats
pròpìes
de la Sonologia.
- Facilitar el contacte dels estudiants amb el mon
professional i les diferents activitats que es relacionen amb la
Sonologia.
Qui
pot assistir-hi?
- Les
sessions estan obertes a tothom que pugui estar interessat.
- Els
alumnes
de Sonologia matriculats en l'assignatura han d'assistir-hi
obligatòriament.
- Als
alumnes de Sonologia que no hi estiguin matriculats se'ls recomana
encaridament que hi assisteixin regularment per tal d'eixamplar la seva
formació i cultura sonològica, i dialogar directament amb
professionals i investigadors que conformen el que serà la seva
futura àrea de desenvolupament professional.
Metodologia
- En cada
sessió el
Seminari rebrà un conferenciant convidat, que presentarà
un tema d'interés per a la comunitat d'estudiants, professionals
i investigadors de l'àmbit sonològic. La durada
d'aquestes
presentacions serà d'uns 60 minuts.
- A
continuació
s'obrirà un torn de diàleg on els assistents podran
plantejar
preguntes al convidat, i/o proposar un debat relacionat amb el
contingut
de la seva presentació.
- Els
estudiants matriculats
es responsabilitzaran de presentar públicament el convidat fent
la seva introducció a la sessió, dinamitzar el torn de
preguntes
i debat, així com de resumir i comentar la seva
presentació
en els dies posteriors a la conferència.
- Els resums
elaborats
es remetran al professor de l'assignatura, que els penjarà
d'aquestes
pàgines juntament amb el material presentat i proporcionat pels
convidats, si s'escau.
- Cada
setmana un
dels estudiants matriculats s'haurà de responsabilitzar de la
sessió
(preparació tècnica de la sala, presentació del
convidat, debat, elaboració del resum de
la conferència). L'interès per un determinat seminari es
comunicarà al professor amb prou avançament. No pot
quedar cap seminari sense cobertura.
- Cada estudiant triarà un tema, de tots els temes
presentats al seminari, per tal d'elaborar un treball específic
d'aprofundiment en la matèria. El conferenciant convidat
podrà proporcionar ajut i suport, sempre que sigui escaient.
Avaluació
Els
estudiants matriculats seràn avaluats a partir de:
- La
qualitat i
cura en la preparació i realització de les sessions que
hagin tingut
assignades, així com en els resums de les mateixes. El nombre de
seminaris a reportar és d'un (1) per quadrimestre. Els informes
s'elaboraran amb font de 12 punts, 1.5 espais entre línies, i
tindran una extensió mínima d'una pàgina, amb
marges iguals o inferiors a 2 cm. Es lliuraràn al professor, per
correu electrònic, en format pdf.
- El
contingut d'un treball relatiu a un dels temes presentats en alguna de
les sessions. El treball pot ser teòric o
teòric-pràctic però sempre s'acompanyarà un
informe d'extensió mínima 10 pàgines, amb font de
12 punts, 1.5 espais entre línies, i marges iguals o inferiors a
2 cm. L'elecció del tema i el pla del treball es comunicaran al
professor per avançat. No s'acceptarà cap treball que
prèviament no hagi estat comunicat i discutit amb el professor.
- L'assistència
i participació activa en cadascuna de les sessions.
Setembre
18:
Presentació de
l'assignatura. Sessió amb 2 presentacions:
Structural analysis and segmentation of
music signals. Bee Suan Ong és llicenciada i
màster en Tecnologia Musical per la Universitat Putra de Malaysia.
Ha
treballat com a investigadora a la Universitat
Tecnològica de
Nanyang (Singapur), i actualment finalitza el seus estudis de
Doctorat
al Music Technology Group de la UPF,
on ha participat en el projecte
SIMAC fent recerca sobre
descripció estructural de música
pop.
Automatic structural
analysis of music is a specific subset of audio content analysis. The
main task of it is to discover the basic structure (e.g., intro,
chorus, or other differentiated segments) of popular music, but using
only the information that is present in an audio file (i.e., not using
any score or midi information). In this presentation we focus on three
areas that are part of audio-based music structural analysis: audio
semantic segmentation, music structure discovery and identification of
significant representative audio excerpts from music signals based on
music structural description.
Algorithmic
approaches to the facets of music complexity. Sebastian
Streich es
graduà en Tecnologia per a Mitjans de Comunicació a la
Universitat
Tècnica d'Ilmenau (Alemanya), on
s'especialitzà en processat d'àudio digital. Va treballar
com a enginyer de recerca al Fraunhofer
Institute for Digital Media
d'Ilmenau. Des del 2003 ha participat
en el projecte
SIMAC fent recerca sobre
estimació de la complexitat musical, i actualment està
finalitzant la seva tesi doctoral sobre aquest tema.
Complexity can be a
very interesting and useful way to describe characteristics of music.
In this talk we will discuss possible concepts of music complexity, how
they can be applied to problems of music information retrieval, and
which ways there are to arrive at a computer based, automatic
estimation.
Octubre
9:
Tecnologia per al descobriment de
cançons i per a la predicció d'èxits musicals.
Joan Serrà és Enginyer Tècnic en
Telecomunicacions i Enginyer Superior
en Electrònica (especialitat en Imatge i So) i ha treballat
durant
gairebé dos anys a l'empresa Music Intelligence Solutions
com a
investigador, analista i programador.
En aquesta
sessió es presentaran algunes de les activitats de l'empresa
Music Intelligence Solutions i alguns dels seus producte i serveis:
predicció d'èxits musicals (Hit Song Science),
generació de llistes de cançons segons l'estat emocional
(MI-Mood), o recomanacions musicals (MI-Soundalikes).
23:
Sistemes de
recomanació musical. Òscar Celma
és enginyer en Informàtica per la Universitat
Politècnica de
Catalunya i va estudiar guitarra clàssica i composició.
Treballa com a investigador/professor al Grup de Tecnologia
Musical (MTG) de la UPF, on realitza els seus
estudis de Doctorat.
Ha participat en diferents projectes europeus: OpenDrama (2002-2004)
i
SIMAC (2004-2006), com a
responsable tècnic dels diferents prototipus
implementats.
Recentment ha desenvolupat el sistema de recomanació musical "Foafing the
Music".
En aquesta
sessió es presentaran les diferents aproximacions que
existeixen per resoldre el problema de la "recomanació musical
personalitzada". Quins elements hi intervenen? Quins són els
factors més
rellevants a tenir en compte? Quina importància té el
perfil d'un usuari
alhora d'explorar i descobrir música, o rebre recomanacions
musicals?
L'objectiu de la sessio és, doncs, respondre a aquestes
preguntes.
Finalment, es presentaran alguns dels sistemes més importants
que
existeixen en l'actualitat, així com cadascuna de les seves
propostes a
l'hora d'abordar el fenòmen de la recomanació musical
personalitzada.
Novembre
06: Música, tecnologia i dança.
Llorenç Peris. Llorenç Peris és graduat
superior de violi al Liceu de Barcelona, i te una doble
titulació de Music
Production and Engineering i Music Synth al Berklee College of Music
(Boston). En Llorenç porta uns anys voltant pel mon (USA,
Veneçuela, Turquia...) i participant en projectes ben diferents
com ara: composició i interpretació a "Turn
Me On"
al teatre Romea (ballet
multimèdia amb quartet de corda i gràfics sobre pantalles
de plasma en
directe, representat abans de l'estiu al Teatre Romea), violinista i
productor flamenc, creador de so i efectes per un projecte de realitat
virtual de
Kurzweil Techn Inc. (Boston), i composició de musica per video
jocs (Gigames).
Despres de recorrer
un cami natural de maduració, d'arrivar a tenir unes
bases conceptuals identificatives, i d'establir un mapa d'eines
consolidades, la tecnologia digital musical ens obre les portes a
compondre
i a interpretar música utilitzant el seu propi llenguatge.
Gravem un so del carrer que serà la nostra nota a modificar,
harmonitzar i
colorejar per a, finalment, crear una composició que, si es
tradueix a pentagrama
amb totes les seves veus i dinàmiques, es pot interpretar amb
una formació
d'instruments "clàssics".
20: Presentació
i discussió d'avantprojectes del Curs d'Especialització
en Tecnologia Musical
Desembre
11:
Conferència de Max Mathews (Universitat
d'Standford), considerat el "pare" de la Informàtica Musical: My memories of the Early Days of Computer
Music at Bell Telephone Labs and My Dreams About of the Future of
Computer Music.
La conferència
serà a l'Auditori de França de la Universitat Pompeu
Fabra, a les 13h.
I
will discuss
my Bell Labs memories of the early years of my computer music programs
Music 1
through Music 5. I will point out concepts in these program which are
still
important in today’s programs such as Csound
and Max-MSP.
I will describe the Groove
real-time performance system, and early computer synthesized films. I
will
illustrate my memories with sound and video files. I will then dream
aloud
about a possible future which includes laptop orchestras, the computer
as an
addition to conventional orchestras, and the computer as an amateur
musician’s
instrument and joy. I will speculate on the eternal problem of creating
new
timbres which charm the human ear and brain as do the timbres of
traditional
instruments. I will speculate that progress in this domain will be best
done by
the combined efforts of composers and experimental psychologists.
18: Una teoria matemàtica de la
dissonància. Xavier
Gracia és lllicenciat en Física i en Matemàtiques,
i doctor
en
Física per la Universitat de Barcelona.
Actualment
és professor del departament de Matemàtica Aplicada IV de
la Universitat Politecnica de Catalunya, on imparteix una
assignatura
sobre música i matemàtiques. Ha dedicat la major part
dels seus treballs de recerca a la
geometria
diferencial i les seves aplicacions, especialment a la
fisica
matemàtica.
Fa mes de 2500 anys,
a la Grecia antiga, Pitàgores va notar que,
per a dues cordes vibrant simultàniament, les raons simples de
nombres enters corresponien a intervals consonants. Aquest fet
experimental ès a l'origen de les escales i la teoria musical de
la música classica occidental. Hem hagut d'esperar fins al segle
XX, amb els treballs de Plomp
i Levelt,
per tenir una explicació prou completa d'aquest fet. La
comprensio del funcionament de l'organ de l'oida, juntament amb unes
hipòtesis matemàtiques simples, permet d'obtenir de
manera natural els intervals consonants tradicionals.
Gener 2007
15:
Presentació de l'estat dels
Projectes de Final de Carrera de
Sonologia d'aquest curs. Joan Alfred Noll, Gerard Font, Albert
Batalla.
Presentació de l'estat
d'alguns treballs de l'assignatura Laboratori de So d''enguany. Estudiants
a determinar.
19:
Presentació de les sessions
del segon quadrimestre.
Presentació
de treballs de
l'assignatura Laboratori de So del quadrimestre anterior (Medín
Peirón, Albert Batalla, Regina Domingo).
Març
2007
19: Microtonalitat.
Paul Poletti, professor
d'Acústica i
Organologia a l'ESMUC, constructor i restaurador de clavicèmbals
i fortepianos, investigador en temperaments, afinacions i eines
informàtiques per a la interpretació microtonal.
La
utilització d'un sistema de només 12 tons fixes és
una part tant
integral de la música occidental moderna que sovint oblidem que
és només
una "desviació" recent, tant dins de la nostra pròpia
història musical
com de les tradicions musicals de les altres cultures. El seu ús
en la
música occidental és en gran part el producte del paper
predominant
jugat pels instruments de teclat. Des dels seus propis inicis, la
producció electrònica de tons musicals ha ofert a
l'intèrpret dels
instruments de teclat la promesa d'alliberació
tonal, però actualment un
obstacle tecnològic nou ens està retenint: el sistema de
MIDI. En
aquesta sessió, Paul Poletti proporcionarà una
visió de conjunt bàsica
de les moltes facetes del món de la microtonalitat, des dels
universos
tonals expandits de Harry Partch
i Wendy Carlos fins als
maqams i ragas
de la música àrab i índia, examinarà els
problemes d'implementar tal
música dins de les coaccions de l'ambient dominat pel MIDI, i
farà
suggeriments per a com podríem reestructurar una
interfície nova per
permetre'ns explotar plenament aquest aspecte potencial dels
instruments
virtuals.
26: La
categorització de gèneres musicals. Sessió
conjunta amb el
Departament de Musicologia
de l'ESMUC. Enric Guaus és
enginyer en electrònica per la Universitat
Ramon Llull i està cursant el doctorat en Informàtica
i Comunicació Digital a la Universitat Pompeu Fabra. Actualment
està involucrat en diferents projectes de recerca al Music Technology Group de la UPF
i és professor del Departament
de Sonologia de l'ESMUC, on imparteix les assignatures
d'acústica, electrònica i programació.
La
classificació automàtica de gèneres musicals ha
estat un dels grans temes tractats per l'entorn del Music Information
Retrieval en els darrers deu anys. Malgrat tot, els resultats
aconseguits són una mica decebedors. Per què? Potser s'ha
oblidat una mica quina és l'essència de la
classificació en benefici de la millora dels algorismes
numèrics per tal efecte. La xerrada tractarà sobre els
mètodes usats tradicionalment per la classificació
automàtica de gèneres musicals, desde la selecció
d'una taxonomia fins l'elecció de la tècnica de
classificació (Intel·ligència Artificial) tot
comentant els
avantatges i inconvenients de cadascuna d'elles, apuntant així
les línies futures a seguir en aquest camp.
Abril 2007
16:
Virtual audio
effects, simulating
analog devices. Cyril
Laurier és enginyer informàtic i Master en
acústica, processat del senyal i informàtica aplicada a
la música. Ha treballat a l'IRCAM
i ha estat desenvolupador a IK
Multimedia, empresa responsable de programari
com ara
Sampletank, TRacks, Amplitube o Miroslav Philarmonik. L'any 2006
inicià els seus
estudis de doctorat en el Music
Technology Group de la UPF, on treballa
sobre la descripció musical i les emocions.
In the first part of the talk, we will present some virtual
audio effects as plug-ins for digital audio workstations. It will
mainly focus on IK Multimedia
AmpliTube and Ampeg SVX simulating guitar and bass rigs (stomps,
amplifiers, cabinets and microphones). This kind of audio plug-in can
reproduce the sound of high-end devices and offer a great flexibility
in the production process. In a second part we will explain some
technical principles used to make this simulation possible. We will
show how to go from the analog to the digital, from the real to the
virtual.
23: Presentació
d'avantprojectes finals
(la data límit de registre és el 27 d'abril).
Els
estudiants que preparin projecte final per al proper curs hauran de fer
una exposició de 15 minuts acompanyada de powerpoint en el que
no hi mancaran aquestes informacions i seccions: Títol,
director, objectius, antecedents, proposta de treball, resultats
esperats, calendari,
referències.
Maig 2007
7:
Niveles
algorítmicos en la composición. Gabriel Brncic
és compositor i professor superior de composició. La seva
producció musical ha compartit l'experiència tradicional
amb les tecnologies musicals contemporànies. Va estar guardonat
amb el premi Ciutat de Barcelona al 1986 i amb el Premi Internacional
de Bourges al 1983.
Se
puede considerar 'algorítmico' el nivel macroestructural de una
pieza musical y éste, a veces, costituye un paradigma
comúnmente aceptado. Desde el otro extremo, en la
síntesis de las unidades acústicas, también los
algoritmos definen modelos auditivos que marcan la continua
evolución en nuestra percepción del sonido.
14: El
disseny de so en el cinema. Un cas real des de l'inici fins a la
còpia Standard. Jordi Arqués
és enginyer i dissenyador de so. Ha treballat per a moltes
companyies prestigioses com ara Infinia, Filmtel, Estudis Carbonell,
etc., realitzant tasques de dissenyador de so i de mesclador. Ha
treballat com a consultor extern en projectes
d'electroacústica i actualment simultaneja l'activitat
professional amb la docència a la UPF, ESCAC, i URL.
La proposta
d'aquest seminari és il·lustrar i comentar tot el
procés esdevingut en una producció important, Pinocho P3K, des que va arribar
la imatge inicial amb els diàlegs de referència, fins al
lliurament de la còpia Standard. En aquesta primera
sessió presentarem la visió general del projecte i
introduirem els processos de post-producció de so en cinema.
21: El disseny
de so en el cinema (2a part). Jordi
Arqués
és enginyer i dissenyador de so. Ha treballat per a
moltes companyies prestigioses com ara Infinia, Filmtel, Estudis
Carbonell, etc., realitzant tasques de dissenyador de so i de
mesclador. Ha treballat com a consultor extern en
projectes
d'electroacústica i actualment simultaneja l'activitat
professional amb la docència a la UPF, ESCAC, i URL.
Continuació
de la sessió iniciada el 30 d'abril, on s'il·lustrarà i
comentarà tot el procés esdevingut en una
producció important, Pinocho
P3K, des que va arribar la imatge inicial amb els diàlegs de
referència, fins al lliurament de la còpia Standard. En
aquesta sessió farem el gruix dels visionats i es
parlarà, entre d'altres temes, d'aspectes psicològics de
la postproducció.
28: Creación
de
bandas sonoras electrónicas para películas "mudas".
Emmanuel Flores nasquè a Ciutat de Mèxic i
estudià viola de gamba a la UNAM,
graduant-se en composició en el Centro de
Investigación y Estudios de la Música de
Mèxic. Ha obtingut els graus de músic
associat per el Trinity College de Londres i de teoria musical per
el Royal Board of Schools of
Music d'Inglaterra. Actualment finalitza estudis de grau en Sonologia
en el Real Conservatori de Música de La Haia. Ha treballat
en les àrees de música electroacústica, mitjans
audiovisuals i cinema.
La presentación de hoy tocará el tema de la creación de cintas sonoras electrónicas para películas mudas, sus interacciones a diferentes niveles y la gama de posibilidades y contradicciones que estas conllevan. Básicamente dichas posibilidades se relacionan con la movilidad/ritmo, densidad, dirección narrativa y contenido visual que las películas mudas proponen y como estas pueden funcionar con diversas cualidades sonoras de la música electrónica. A nível técnico hablaremos de la creación de material usando diversas posibilidades dentro del programa superCollider: síntesis sonora, patrones de comportamiento sonoro, así como uso de controladores y secuanciadores de dichos procesos (audioRate y control Rate dentro del programa). De la misma manera como todos estos materiales interactuan con la imagen y la propuesta narrativa de la película.
Juny 2007
15: Data límit de
lliurament de resums i treballs.
Enllaços
interessants
Enquesta
(a omplir el darrer dia de classe; no es tracta de l'enquesta oficial
de
l'Escola)
Pàgina
http://www.iua.upf.es/~perfe/cursos/seminarisonologia
creada i mantinguda per Perfecto Herrera.