ROC PARÉS BURGUÈS

ARTISTA I INVESTIGADOR EN COMUNICACIÓ INTERACTIVA


ENGLISH VERSION / VERSIÓN EN ESPAÑOL


contacte:
Mas Feliu, La Vila
17132 Foixà
Baix Empordà, Catalunya
Mòbil: (+34) 616 484 796
rpares [at] iua [dot] upf [dot] edu
http://www.iua.upf.edu/~rpares/




Perfil professional

Roc Parés Burguès (Mèxic, 1968. Viu i treballa a Catalunya des de 1983).

Els meus experiments han estat presentats al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), Fundació Joan Miró (FJM), Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia (MNCARS), Centro Cultural de Belem, Tate Gallery, Art Gallery of Ontario (AGO) National Museum of Photography, Film and Television (NMPFT), Centro Cultural de España en México i Brandts Danmarks Mediemuseum, entre d'altres.

• Doctor en Comunicació Audiovisual especialitzat en Realitat Virtual, 2001, Department de Comunicació Audiovisual , Àrea de Comunicació Interactiva, Universitat Pompeu Fabra.
• Llicenciat en Belles Arts ,1992, Departament d'Escultura, Universitat de Barcelona (UB).
• Investigador del Grup d'Experimentació en Comunicació Interactiva (eIC), UPF.
• Professor de Comunicació Interactiva i d'Arts Digitals: Master in Digital Arts (MAD), al Interdisciplinary master in Cognitive Systems and Interactive Media (CSIM), Universitat Pompeu Fabra, Barcelona, així com al MACAPD - Màster en la Pràctica de les Arts Contemporànies & Disseminació, L’animal a l’esquena – Fundació Universitat de Girona.

return to menu

Introducció

Notes introductòries als meus experiments i escrits sobre comunicació interactiva.

Si hagués d’explicar el meu treball en una sola paraula l’anomenaria intersticial. El concepte d’intersticial em permet referir-me a la dèria per furgar en les escletxes; en aquells espais en els que -de forma quasi imperceptible- s’exemplifiquen la fragilitat i la relativitat de tot allò que sentim, creiem, pensem, fem, diem, o aparentem ser.

En aquest dossier trobareu documentació d’alguns dels treballs que, d’ençà del 1990, han anat sorgint d’aquesta meva actitud vital, crítica, i estètica.

Queda fora d'aquest recull la important etapa investigadora i productiva (1993/2000) duta a terme, junt amb el meu germà Narcís Parés , dins la nostra plataforma anomenada Galeria Virtual.

return to menu

Plaga

Una plaga d’insectes fotocopiats que es propaga, de nit, a través dels faxos de museus i galeries d’art, fins acabar amb el seu paper de fax. (Barcelona, 1990)


Any 1990: Fotocopio insectes dissecats comprats al taxidermista de la Plaça Reial. Utilitzo la funció ampliadora de la fotocopiadora per aconseguir imatges en les quals els insectes es confonen amb les taques del test psicològic de Roscharch. Envio aquestes imatges per fax, durant la nit (quan ningú aturarà la recepció en mode automàtic), a diversos museus i galeries d’art fins acabar-me el seu paper de fax. Va ser la meva primera intervenció en una xarxa. La vaig plantejar com una intervenció en l’espai urbà, quan encara era estudiant, a la Facultat de Belles Arts de Barcelona. Es donava la circumstància que els meus pares tenien un concessionari d’una famosa marca d’ofimàtica. Cal tenir present que l’any 1990 els aparells de fax eren una novetat que mereixia un lloc privilegiat dins els despatxos de direcció de les galeries i museus tecnològicament més avançats d’Europa. Aquesta particularitat contextual (que va acabar amb l’arribada d’Internet) permetia accedir al cor de la presa de decisions de la institució art pel preu d’una trucada telefònica en tarifa nocturna.

return to menu

Helium

Una munió de globus d’heli s’emporta, cel enllà, una càmera de vídeo que emet el seu senyal per radiofreqüència.
(Barcelona, 2004 i Mèxic, 2006)


Convoco la gent en un lloc i hora determinats. A l'arribar reben un globus d'heli cadascú. Un cop formen un cercle al meu voltant, vaig saludant, recollint els globus i mostrant, d’un en un als espectadors, quelcom que s'amaga en l’interior de les meves mans (una càmera de vídeo que transmet el senyal per WiFi). Quan tinc tots el globus els junto i hi lligo allò que amagava en l’interior de les mans i, finalment, ho deixo anar, cel amunt.
Immediatament després, en projecció continua, però sempre de final a principi, es pot veure la seqüència de vídeo resultant: Com que mirem de final a principi el senyal de vídeo que ha estat enviant la càmera per radiofreqüència (WiFi) al disc dur d’un ordinador, es tracta d’un pla seqüència d’un punt de vista que abaixa del cel i s’acosta progressivament a un grup de gent que se’l mira embadalit. El punt de vista arriba a nivell de les cares de les persones que l’esperaven i es posa a fer plans curts de les seves expressions facials.
Projecte comissariat per laPinta

return to menu

SIL01

Una sitja de pinso, típica del paisatge agrícola industrial de la comarca on visc, reconvertida en un laboratori itinerant d’experimentació audiovisual interactiva. ( Camallera, 2006)


Es tracta alhora d'una instal•lació interactiva i d’una intervenció en el paisatge. Ajagut en l'interior de la sitja, el participant incideix en certs paràmetres de les composicions acústiques i visuals. Aquestes composicions canviants estan formades per elements i propietats definides matemàticament i generades pel sistema en temps real. SIL01 ha estat concebuda i realitzada per a esdevenir un laboratori itinerant d’experimentació audiovisual interactiva. La intenció és trobar llocs on els artistes locals s’organitzin en tallers i en realitzin els seus propis entorns. Un cop creats els nous entorns, la sitja torna a ser oberta al públic.
Produit i estrenat a la Nau Côclea, Camallera, 2006.
Amb el suport de:
Fundació EPSON
Institut Universitari de l’Audiovisual (IUA), de la UPF
Grup d’Experimentació en Comunicació Interactiva (EIC)
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

return to menu

la vecindad

Una televisió participativa, de baix cost, que convida a qüestionar la comunicació massiva apuntalant-se entre el centre d’art i la xarxa. (Mèxic, D.F., 2006)


"la vecindad" és una instal·lació interactiva que convida els participants a habitar i donar vida a un entorn que els resultarà molt familiar.
El públic que entra en la sala d'exposicions: És captat sobre el fons blau per la càmera de vídeo i projectat en la paret blanca que hi ha davant. Gràcies a l'efecte “blue screen” es veuen reemplaçats en el context de “la vecindad”. A disposició del públic hi ha algunes disfresses que pengen d'una barra. De tant en tant, a la sala, se senten veus que parlen als assistents des d'un lloc indeterminat.
El públic que connecta via Internet: Pot veure i escoltar el públic de la sala movent-se per "la vecindad", disfressant-s'hi i/o fent allò que els plagui (dins la llei). Des de l'interfície web expressament creada poden parlar a la gent que es troba a la sala d'exposicions.
Estrenat al Centro Cultural de España en México.

return to menu

Self-disassembling Robot

La titella virtual d’un robot industrial que s’autodesmunta manipulada pel cos d’una ballarina que es despulla.
(Barcelona, 2005)


“Self-disassembling Robot” és un Robot compost per les peces, funcions i comportaments estrictament necessaris per a desenvolupar la seva única tasca: desmuntar-se ell mateix. La seva acció és similar -tant pel que fa al mecanisme com també a l’efecte- a un suïcidi o a un striptease. L’al•legoria de l’autodesmuntatge del Robot qüestiona la vigència de la noció de treball com a eix vertebrador dels individus i de les societats contemporanis.
L’immensa dificultat i cost econòmic d’aquesta realització robòtica van comportar un gran daltabaix en la meva trajectòria personal. La videoinstal•lació resultant, protagonitzada per la ballarina Sònia Piqué va suposar, per a mi, una forma terapèutica de tancar una primera etapa d'aquest work-in-progress.
Amb el suport econòmic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Fundació Rafael Tous. Desenvolpat pel Grup d’Experimentació en Comunicació Interactiva de l’Institut Universitari de l’Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra.

return to menu

e-arco

Un servei de primers auxilis per artistes, gestionat per advocats, en una fira internacional d’art contemporani. En col·laboració amb Daniel García Andújar. (Madrid, 2003)


Aquest projecte que vaig tenir el privilegi d’iniciar amb Daniel García Andújar queda representat com un buit en aquest dossier. Un buit de caràcter reivindicatiu. El motiu d’aquesta reivindicació és la censura que va patir per part de la Universitat d’Alacant el projecte e-barcelona i que va arrossegar e-arco fora del seu servidor. Si us interessa saber quin va ser el plantejament original podeu clicar aquí.
e-arco.org "primeros auxilios para artistas", de Daniel García Andújar i Roc Parés, amb el suport de la Unión de Asociaciones de Artistas Visuales i la Fundación Arte y Derecho va tenir lloc durant la fira ARCO'03 com a "Proyecto Sala" del Museu de la Universitat d'Alacant. www.e-arco.org (espai web eliminat d'Internet per la Universitat d’Alacant)

return to menu

His Master's Voice

Un gos robòtic juga i balla seguint les ordres que li dicta “la veu del seu amo” que no és altra que la música i veus enregistrades en un vell gramòfon. (Odense, 2007)


Títol: His Master's Voice
Tipus: Media Performance / Vídeo Instal·lacó
Idea Original: Roc Parés (Barcelona)
Programació: Diego Esteban Pardo Ayala (Bogotá)
Coreografies: Roc Parés i Diego Esteban Pardo Ayala
Enregistrament disc vinil: dr. dub
Música: "Oh! How I Hate To Get Up In The Morning", words & music by Irving Berlin in 1918 / "Technologic", Daft Punk 2005.
Veus humanes: Rem & Maia Parés de Llobet
Agraïments: Narcís Parés(IUA/UPF), Blanca de Llobet, Jordi Vitrià & Santi Seguí (CVC/UAB), Ricardo A. Téllez.
Grup de Recerca GREC-UPC (Vilanova)
Estrenat al Robots at Play, Odense, Dinamarca.

return to menu

Publicacions

La meva tasca investigadora no es limita a l'experimentació en comunicació interactiva. Aquí hi ha alguns dels meus escrits sobre art electrònic, polítiques culturals i altres temes.


Títol: "Misterio de cultura" publicat al diari barceloní La Vanguardia, el 5 de novembre de 2001, a la secció Opinión, pàgina 25.
Títol: Capítol sobre "Producció" del "Libro Blanco sobre el Sistema Arte Ciencia Tecnología en el estado español", Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología, Madrid 2007.
Títol: Dispositivos estéticos de participación social, escrit a quatre mans per Mery Cuesta i Roc Parés sobre el treball de Daniel G. Andújar . Suplement Cultura|s, La Vanguardia, 28/01/2004.
Títol: Sobreviure a un fresc, escrit sobre el treball d'Enrique Radigales per al catàleg (en preparació) de BCN' Producció'06.
Títol: Etología de Z, escrit sobre el treball d'Antoni Abad. Publicat a "Ligações - Links - Liaisons", Porto 2001.
Títol: La manca d'una política de foment de la creació a Catalunya, publicat per la revista Debats (Núm. 5/2006) del Museu d'Art de Girona.

return to menu


Disseny web basat en Marco Rosella

v0.6 - February 14, 2007

Tots els drets reservats. Vegap / Roc Parés
Actualitzat: setembre del 2007.